Manresa estrena una exposició que recorda l’aportació a la música progressiva del grup manresà Fusioon


La mostra posa en valor la trajectòria del grup musical Fusioon, format per Santi Arisa, Martí Brunet, Jordi Camp i Manel Camp, quan es compleixen 50 anys de les seves primeres publicacions discogràfiques. Es podrà visitar del 28 de gener al 13 de març al Centre Cultural el Casino.

imagen

Reconèixer i recordar la important aportació del grup musical Fusioon a la història de la música progressiva, amb motiu dels 50 anys de les primeres publicacions del conjunt que van formar els músics Santi Arisa, Martí Brunet, Jordi Camp i Manel Camp. Aquest és l’objectiu de l’exposició “Ressons de Fusioon” que es podrà visitar al Centre Cultural el Casino a partir d’aquest divendres, 28 de gener, fins al 13 de març.

 

La mostra fa un repàs de la trajectòria de Fusioon, el grup musical manresà que va estar actiu entre 1971 i 1976, període durant el qual publicà tres LP i quatre singles, una producció discogràfica que va rebre elogis i crítiques favorables per l’originalitat i la qualitat de la seva música.  

 

Fotografies, vídeos d’actuacions, audició de música, discos, cartells i materials diversos conformen una exposició que pretén transportar a l’atmosfera dels anys setanta i alhora permet veure com el grup va ser el bressol de moltes altres propostes musicals que els seus components van desenvolupar en els anys posteriors a l’experiència compartida de Fusioon, contribuint a la consolidació del panorama musical de l’estat amb les seves carreres individuals i en col·laboració amb altres figures de renom.  

 

El Centre Cultural el Casino de l’Ajuntament de Manresa produeix l’exposició en col·laboració amb el projecte “De Minorisa a Carst” que desplega una sèrie d’activitats artístiques per celebrar els 75 anys de Manel Camp.

 

Un grup que es va fundar el 1971

 

Fusioon va ser un grup musical català de música progressiva fundat el 1971 per Manel Camp (piano i teclats), Jordi Camp (baix), Santi Arisa (percussió) i Martí Brunet (guitarra). Van començar la seva activitat musical a Manresa i el 1972 editen el seu primer disc amb el nom del mateix grup «Fusioon» (Belter), amb influències de música clàssica, jazz, pop i folk, que incloïa arranjaments de músiques diverses, entre elles una versió de «La danza del molinero», de Manuel de Falla. Després de publicar alguns senzills, el 1974 apareix el seu segon àlbum «Fusioon 2» (Belter) –conegut popularment com el “Cocodril verd” en el que a més de composicions pròpies presenten unes variacions sobre  un tema de Txaikovski. Entre les seves actuacions en directe cal destacar les participacions al Festival de Música Progressiva de Granollers el 1971 i al Canet Rock l’any 1975.

Aquell mateix any enregistren a Madrid el seu tercer, darrer i més ambiciós disc, «Minorisa» (Ariola), que incloïa dues suites escrites per Manel Camp: «Ebusus», «Minorisa» i una per Martí Brunet: «Llaves del subconsciente». La darrera actuació de Fusioon va ser a la Sala Helena de Barcelona el 24 de febrer de 1976.

 

Els components

 

Santi Arisa toca la bateria a Fusioon i alhora és el principal responsable de la gestió, la programació i l’organització de la carrera del grup. Abans de la creació del grup ja tenia una certa visibilitat musical pública perquè havia estat el cantant de diverses formacions musicals, entre elles l’Orquestra Maravella. Va aprendre a tocar la bateria com a autodidacte, i es va perfeccionar tocant-la en diversos conjunts d’entreteniment durant llargues estades a l’estranger. Després de l’experiència de Fusioon, Arisa participa en molts projectes musicals, com a bateria i com a cantant, que no va deixar mai de ser-ho, i desenvolupant una sòlida carrera com a compositor en diferents àmbits musicals que van des del jazz fins a la sardana, sense oblidar l’ampli ventall de les músiques pop-rock. A projectes com La Tribu, Pegasus, Lakatans, Sardanova, i la realització de músiques per a programes de televisió i bandes sonores de pel·lícules, s’afegeix una llarga llista de col·laboracions en concerts i enregistraments discogràfics de figures de renom nacional i internacional.

 

Martí Brunet té dues grans passions: la música rock i la tecnologia, que des de molt jove s’esforça per unir. Aprèn a tocar la guitarra escoltant les novetats discogràfiques que aconseguia d’importació i comença a tocar en diferents conjunts rock del Bages, on coneix Santi Arisa i Manel Camp, amb els quals formarà el nucli inicial de Fusioon.  Al llarg dels anys que va ser membre del grup, es va caracteritzar per les seves aportacions guitarrístiques, de clara derivació rock-blues i pel desenvolupament d’un so que tenia uns referents com la distorsió i efectes com el wha-wha, que caracteritzen el so de la música pop-rock internacional al començament dels anys setanta.  En els anys posteriors a Fusioon, Brunet segueix els seus interessos d’unir tecnologia i música, i es dedica a explorar nous aparells electrònics i les possibilitats musicals ofertes pels primers ordinadors personals. També treballa com a productor discogràfic, i serà per molts anys el tècnic de so de l’Orquestra Swing Latino. Cal destacar una altra aportació important al llarg de la seva carrera: la creació del “Festival de Música, Cibernètica i Natura”, que entre els anys 1984 i 1990 es va fer al petit poble de Josa del Cadí.

 

Jordi Camp és la imatge paradigmàtica d’una persona que dedica la seva vida a tocar música. Això pot ser una passió, però ser un músic professional és un treball que demana dedicació, paciència i constància, com un antic artesà que omple el seu temps en la realització d’objectes que coneix en profunditat i dels quals ha vist totes les fases d’elaboració.  A la meitat dels anys vuitanta entra a l’Orquestra Cimarrón amb la qual, al llarg de gairebé vint anys, anima els balls a les places i als envelats de les festes populars de molts indrets de Catalunya.  Posteriorment, es dedica a l’ensenyament musical en distintes escoles de música del Bages, segueix com a músic de sessió i alhora participa en distintes formacions jazz com el Manel Camp Trio i el Garrobé, Camp i Ribalta Trio, amb les quals realitza diverses produccions discogràfiques i encara hi continua vinculat.

 

 

Manel Camp demostra una forta curiositat musical des de petit. A la inicial atracció pel piano s’hi afegeix l’interès per la composició i comença uns sòlids estudis musicals acadèmics que el porten a conèixer tècniques de composició contemporània de la mà de Joan Guinjoan. La descoberta del jazz i l’espontaneïtat comunicativa de les músiques pop-rock l’empenyen a buscar nous camins creatius, i amb l’amistat i les col·laboracions amb Santi Arisa i Martí Brunet comencen el projecte Fusioon.  Quan s’acaba Fusioon, Manel té una maduresa musical reconeguda i serà demanat com a director musical de projectes artístics de destacades figures amb renom nacional i internacional. També li encarregaran la composició de bandes sonores de diverses pel·lícules i desenvoluparà una intensa carrera amb projectes d’àmbits musicals molt diferents, tant com a solista com en col·laboració amb altres músics, que el consolidaran com un referent musical.   Tanmateix, el seu perfil no seria complet sense parlar del vessant didàctic, ja que va destinar molts anys de la seva vida a l’ensenyament de la música a diferents nivells i va arribar a ser cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya. En l’actualitat encara promou nous projectes musicals com el cicle “De Minorisa a Carst” que fa un repàs de la seva extensa trajectòria musical, de la qual l’exposició “Ressons de Fusioon” n’és un dels fruits.

 

 

Horari d’obertura

 

Ressons de Fusioon es pot visitar del 28 de gener al 13 de març 2022 al Centre Cultural el Casino de Manresa. Horaris de visita: dimarts – diumenge, de 17.30 a 20.30 h. 

Documents relacionats

  • imagen





Publicación original

Manresa estrena una exposició que recorda l’aportació a la música progressiva del grup manresà Fusioon
Etiquetado en:                                        
× +info?
A %d blogueros les gusta esto: