La casa dels avis, de Vicenç Villatoro, guanya el vint-i-dosè premi Amat-Piniella


El premi, convocat per Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre el setembre de 2020 i l’agost de 2021. El lliurament serà el 23 de febrer, a les set de la tarda, a l’Auditori de la Plana de l’Om. L’escriptor Vicenç Villatoro rebrà els 2.000€ del premi i l’escultura de Ramon Oms que fa de guardó.

 

imagen

L’obra La casa dels avis (Proa, 2021), de Vicenç Villatoro, ha resultat guanyadora de la vint-i-dosena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

 

L’acte de lliurament, obert a tothom, serà el 23 de febrer, emmarcat dins de la Festa de la Llum, a l’Auditori de la Plana de l’Om. El lliurament del guardó serà precedit per la lectura dramatitzada de fragments de les tres obres finalistes del Premi a càrrec dels actors de la Companyia els Carlins (Fina Tàpias, Laia Oliveras i Pere Font), amb l’acompanyament musical del saxofonista Joan Mas. Tot seguit, després de la lectura del veredicte, està previst una breu conversa del periodista i presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, Anna Vilajosana, amb el guanyador.

 

L’escriptor terrassenc Vicenç Villatoro s’endurà els 2.000€ del premi i l’escultura del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat (format per Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada, Toni Mata, Genís Sinca i Anna Vilajosana) ha triat l’obra de Villatoro, La casa dels avis, entre les tres finalistes d’enguany, entre les quals, a més de la guanyadora, hi havia Els nens de la senyora Zlatin, de Maria Lluïsa Amorós i Swing, de Rafael Vallbona.

 

Per assistir a l’acte, cal aconseguir les invitacions a www.kursaal.cat o bé a les taquilles del teatre Kursaal.

 

L’acte es podrà seguir pel canal de YouTube de Manresa Cultura.

 

El guanyador

Vicenç Villatoro és un dels escriptors més coneguts i reconeguts de la literatura catalana actual. Periodista de formació, ha publicat novel·les, dietaris, poesia i assaig. Ha guanyat premis com el Sant Jordi de novel·la (per L’evangeli gris), el Ciutat de Palma (per La claror del juliol) o el Prudenci Bertrana (per La ciutat del fum). Com a periodista, ha estat director del diari Avui i de la CCRTV i ha col·laborat amb els principals mitjans del país. Ha presidit l’Institut Ramon Llull, ha dirigit el CCCB i actualment és el director del Memorial Democràtic.

 

 

La casa dels avis

Aquesta obra, complicado de classificar però que l’autor defineix com a novel·la, forma part d’una ambiciosa trilogia –juntament amb Un home que se’n va i El retorn dels Bassat— sobre l’emigració i la identitat. Alhora, és també una visió molt particular, amb la perspectiva d’una família concreta, de la història catalana dels darrers dos segles: des de l’arribada d’un avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de l’octubre de 2017.

Si a la celebrada Un home que se’n va, Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que va emigrar d’un poble de Córdova a Terrassa, La casa dels avis és la història dels que es queden. Repassa i explora la vida dels avis materns, un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l’exaltació de la República, la derrota de la guerra i l’experiència de l’exili, la presó i el silenci del franquisme.

Amb prosa nítida, reflexiva i sucosa, Villatoro corona l’esmentada trilogia, molt documentada, rigorosa i exhaustiva, sobre la seva família i el seu entorn, que va molt més enllà de l’anècdota i s’erigeix com una reflexió de primer ordre sobre l’arrelament, l’emigració, la identitat o la història del segle XX.

 

 

Història del premi

 

L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

 

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.

 

 

Palmarès

 

Primera etapa (obra inèdita):

 

2001: Rafael Vallbona, La comuna de Puigcerdà, Columna.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, Caminar sobre gel, Columna.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, La casa del fanalet vermell, Columna.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, La ciutat en flames. Columna

 

Segona etapa (obra publicada):

 

2007: Antoni Pladevall, Terres de lloguer, Columna

2008: Joan Garrabou, Confessió general, Proa

2009: Jordi Coca, La noia del ball, Proa

2010: Sílvia Alcántara, Olor de colònia, 1984

2011: Jordi Puntí, Maletes perdudes, Empúries

2012: Jordi Estrada, Rius paral·lels, L’Albí

2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino

2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa

2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa

2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries

2017: Martí Domínguez, La sega, Proa

2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa

2019: Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell que va matar Franco, Proa

2020: Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem, Club Editor

2021: Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria, 1984

2022: Vicenç Villatoro, La casa dels avis, Proa

 

 

Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella

 

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.

A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.

Documents relacionats

  • imagen





Publicación original

La casa dels avis, de Vicenç Villatoro, guanya el vint-i-dosè premi Amat-Piniella
Etiquetado en:                                
× +info?
A %d blogueros les gusta esto: