El Museu de Manresa s’ha sumat al projecte “Museus i Liceu: una història compartida”, que commemora el 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu. Per aquest motiu, exposa tres obres relacionades amb aquest històric equipament cultural barceloní: un dibuix preparatori i un teatrí del projecte escenogràfic d’Aïda, de Josep Mestres Cabanes; i una aqüarel·la escenogràfica de Tristan und Isolde, de la Fundació Josep Mestres Cabanes.
Museus i Liceu: una història compartida és el resultat d’un projecte entre museus, col·leccions, biblioteques, arxius i centres d’exposicions de Catalunya i el Liceu per commemorar el 175è aniversari del Gran Teatre. L’acció també vol contribuir a fer xarxa i establir lligams entre les institucions culturals del país.
119 centres culturals han seleccionat una o diverses obres de les seves col·leccions relacionades amb la història del Liceu que exposaran durant uns mesos a les seves seus, entre el 15 de març de 2022 i el 31 de juliol de 2023.
En el cas del Museu de Manresa, ha seleccionat dues obres del projecte escenogràfic d’Aïda de Josep Mestres Cabanes, concretament un dibuix preparatori i un teatrí, a més a més d’una aqüarel·la escenogràfica de Tristan und Isoldre.
La iniciativa aglutina centres com ara el Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Picasso, Museu Dalí, MACBA, CCCB, Museu Municipal de Calella, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu de la Vida Rural. Fundació Carulla, CosmoCaixa, Museu Isaac Albéniz de Camprodon.MIAC, Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, La Pedrera – Casa Milà, Arxiu General de la Diputació de Barcelona, Museu Municipal de Llívia, Museu de l’Empordà, Museu Europeu d’Art Modern, Museu del Futbol Club Barcelona, Fundació Antoni Tàpies, Fundació Miró, entre molts d’altres.
El llistat complet es pot consultar en aquest enllaç. En total, són 77 centres participants a la província de Barcelona, 25 a la de Girona, 7 a Lleida i 10 a Tarragona.
Al voltant de 145 obres composen aquesta eclèctica mostra, des de pintures, fotografies, esbossos escenogràfics, diorames, documents, escultures, instruments o objectes personals de personalitats vinculades al Liceu, entre d’altres.
Moltes de les obres tenen una relació directa amb el Teatre, d’altres, però estan relacionades amb el món de l’òpera, la música o el teatre, i formen part, alhora, de l’herència cultural necessària per ser on som avui i documentar la història del Gran Teatre del Liceu.
Les obres més antigues de la col·lecció són del Museu d’Arqueologia de Catalunya: el Crater de campana de Pontós (MAC a Girona), que data al voltant de l’any 425 aC, El sacrifici d’Ifigènia (MAC a Empúries) del segle I aC, una peça que recull un mite que ha estat inspiració per a diverses òperes com ara Iphigénie en Tauride de Christoph Willibald Gluck, representada al Liceu diverses vegades i el Cap amb màscara teatral romana (MAC a Barcelona) també del segle I aC.
L’obra exposada més recent és el vídeo que es podrà veure a CosmoCaixa sobre el Concert pel biocè, l’acció que l’artista Eugenio Ampudia va dur a terme el 22 de juny de 2020 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb motiu de la reobertura de la seva programació després del final de l’estat d’alarma causat per la pandèmia. Un concert per a 2.292 plantes com a acte simbòlic d’un canvi de paradigma.
Aquesta és la primera acció destacada en els actes commemoratius del 175è aniversari del Liceu. Durant les temporades 2021/22 i 2022/23, el Gran Teatre celebra l’efemèride amb un seguit d’activitats participatives arreu del territori, amb l’objectiu de compartir tots els anys d’història del Teatre amb aquelles persones i entitats que, d’alguna manera, han contribuït a construir-la.
Al costat de cada peça exposada a cada centre, hi haurà una cartel·la amb un QR des del qual es podrà consultar totes les obres d’aquesta acció. Tota la informació detallada es pot trobar al lloc web, un portal especialitzat que s’ha habilitat des del Liceu per poder consultar totes les peces que hi participen, així com una explicació extensa de cada obra.
